MARXA DE L’OLI EN BTT A LA GRANADELLA

Aquest passat diumenge va tenir lloc la Marxa de L’oli amb BTT a La Granadella, amb 2 recorreguts, un curt d’uns 25 quilòmetres i el llarg d’uns 50.

 A les 9 del matí, amb el cel mig ennuvolat i una mica de fresca es va donar la sortida a uns 200 corredors, que vam començar a pedalar pels camins, corriols i senderes garriguenques.

Un recorregut  molt divertit i entretingut,  amb constants baixades i pujades.

A l’arribada esmorzar amb “brasa a tope” i beure per recuperar  forces.

Els i les bikers del club, ens vam repartir pels 2 circuits, i cal destacar la setena posició de l’Agustí a la llarga i la primera posició a la curta de Farrera.

En definitiva un molt bon dia per la pràctica de la BTT, una molt bona organització i unes sensacions molt bones.

Mes informació: http://lagranadella.cat/marxadeloli/

Salut, quilòmetres, pedals i gassss a tope !!!!!

“LA PORTALS” 3ª Volta amb BTT a Montserrat

Dissabte 14 d’abril un grup del club ens vam desplaçar fins a Collbató (Baix Llobregat) per participar el diumenge a “La Portals”, una marxa amb BTT amb un recorregut de 57 quilometres i 1300 metres de desnivell, que dona la volta a les Muntanyes de Montserrat, passant per tots els “Portals” d’entrada a la muntanya, Collbató, El Bruc, Marganell, Monistrol, Olesa i Esparraguera.

A mitja tarda  arribàvem  al hotel, després deixar les BTT’s al magatzem i els equipatges a les habitacions ens vam desplaçar fins al poliesportiu de Collbató per recollir els dorsals.

Mentre esperàvem el nostre torn, un grup de” bmx freestyle” amb rampes i salts muntaven el show al centre de la pista.

Al acabar es va fer una xerrada-col·loqui de ciclisme de carretera , BTT i medicina esportiva a càrrec d’ex ciclistes professionals i alguns en actiu com ara Israel Nuñez, Melcior Mauri, Angel Edo, Marino Lejarreta i algun més.

El diumenge, dia de la marxa, a les 8:30 es va donar el tret de sortida i mes de 1500 participants vam començar a rodar, primer pels carrers del poble i després per camins i sendes direcció El Bruc, passant per tots els pobles abans nombrats, fins tornar a arribar al poliesportiu  de Collbató, on hi havia una gentada de por !!!.

El temps es va comportar ja que semblava que faria mal temps i/o plouria, i enlloc d’això va fer un dia excepcional.

A migdia vam anar arribant tots a meta, i després d’una bona dutxa i canviar-nos vam anar a dinar al mític restaurant “Ca la Iaia”.

En definitiva, un cap de setmana de turisme, BTT, gastronomia i bon ambient, sempre vigilats i protegits per les Muntanyes de la nostra patrona Monserrat.

Més informació: http://www.laportals.cat/

Pròxima estació: Cursa de L’oli a La Granadella (22/04/2012)

Salut, quilòmetres, pedals i gasssss a tope !!!!!

IX Trotamons -Fraga-

Aquest passat diumenge, Josep de Ramonpau i David de Farrera, ens vam desplaçar a Fraga per participar a la 9ª edició de la Trotamons, una marxa amb BTT, que discorria pel “mon” fragatí, el desert dels Monegres, Candasnos, Velilla de Cinca i la ribera del riu Cinca.

Un recorregut molt rodador,   però amb 80 quilòmetres i 1000 m de desnivell, que feien “apretar les dents”.

Una mica abans de els 9 del matí es va donar la sortida, al començament neutralitzada pels carrers de la ciutat i després, ja per camins, començava una intensa pujada, amb alguna trialera i a partir d’aquí quilòmetres i quilòmetres de pista molt rodadora, amb algun que altre “repexonet”, fins  a Velilla de Cinca que per baixar al poble ens trobàvem amb una trialera bastant llarga i tècnica.

Creuàvem rapidíssimament  els carrers del poble, amb molta gent i un ESPECTACULAR avituallament , tipus “Tour de France”, una fila de gent a dreta i esquerra del carrer, amb botelles d’aigua i barretes energètiques.

A partir d'aquí començava el camí de retorn fins a Fraga, uns 10 quilòmetres, seguint els caminets del marge dret del riu Cinca.

En definitiva, un “carretó” de quilòmetres pel desert dels Monegres, amb molt bon ambient, organització i temperatura.

Més informació: http://www.clubciclistafraga.com/

III Xallenge David Duaigües

Almatret va acollir ahir la primera de les proves de la III Xallenge David Duaigües amb més de 600 participants. Tot i no ser una prova competitiva el primer en trepitjar la meta va ser Joan Andreu Yeti d’Amposta en poc més de dues hores va recórrer els prop de 46 quilòmetres del circuit. La primera noia va ser la Ramona Gabriel i el primer corredor local del Club Ciclista i Excursionista Almatret va ser per segon any consecutiu l’Agustí Arbonés (Sarroca de Lleida).

Al voltant de 150 persones han estat a l’organització per tal que la jornada aconseguís l’èxit com en els darrers anys. Aquests organitzadors van estar des de bon matí repartits entre el circuit i la plaça major on hi ha hagut un esmorzar popular a base de carn a la brasa.

Ara ja s’està preparant la del proper cap de setmana a Seròs on s’espera la mateixa participació i la mateixa implicació per part del poble de Seròs i on els participants coneixeran l’espai natural de l’Aiguabarreig.

Classificacions, Fotos, Informació...

Ermitanyos 2011

Aquest passat diumenge, un nombrós grup del CCE vam anar a Balaguer (esmorza primer), a participar als Ermitanyos 2011, una marxa no competitiva (per alguns), que consisteix en passar el matí i part del dia pedalant pujant i baixant les ermites de Cèrvoles, Montalegre i Sant Jordi, passant per camins, corriols, trialeres i senderons.

Vam sortir de Balaguer a les 9:15 del matí, i després vam anar passant per les diferents ermites, i per varis pobles, com ara  Os de Balaguer, Vilanova de la Sal i Sant Llorenç de Montgai, fins tornar a arribar a Balaguer.

Al final uns quants vam fer un circuit de 70 quilòmetres i els mes “ninjes” el de 90.

I a l’arribada dinar, treure una mica la pols i comentar les jugades.

En definitiva un bon dia pedalant per la Noguera,  tota la tropa, amb bon temps, bones vistes i unes quantes rialles.

P.D: Aquí  van començar les primeres preses de contacte del desfio “Magan-Corneta”.

Jejeje ¡!! (Amb carinyo fenòmenos).

Salut, quilòmetres, pedals i gasssss a topeee ¡!!!!

Garmin Barcelona Triathlon 2011

Excel.lent resultat de l'Equip CCE ALMATRET a la prova per equips del Triathló Garmin Barcelona celebrat el  16 d'octubre.

L'equip format per :   ANTONI SANCHEZ (bicicleta)

                                 XAVI FERRES (natació)
                                 LALO FERNANDEZ ( córrer)

va assolir el 53é lloc de 228 equips amb un temps total de 2 hores i 15 minuts.

La prova de Triathló Olímpic per equips consisteix en nadar 1500 metres, 40 km de bicicleta i 10 km corrent.

"Desafio 2011" GR-99 Caspe - Almatret amb BTT

El diumenge 14 d’agost un nombrós grup del club, ens vam pegar la gran matinada i a les 6:30 vam sortir amb les bicicletes i els frontals direcció a l’estació de trens de Riba-Roja d’Ebre.

Vam baixar pel camí de les Valls i mentre esperàvem el tren vam esmorzar, a les 8:30 vam arribar a Caspe i ja ens esperaven Pepe i Tomatet, amb el “cotxe escoba”, per deixar motxilles, preparar-nos, omplir els bidons d’aigua, etc ...

I així va començar el “Desafio 2011”, rodant per la vora del “Mar de Aragón”, sender amunt, sender avall, per camins i corriols.

De tant en tant ens trobàvem amb els avituallaments de Pepe i  Tomatet, que ens donaven aigua de la cisterna de Madronet (molt millor que l’Aquarius , jejeje !!).

I després d’agafar algun “atajo”, vam arribar tot el grup, a Mequinensa al voltant de les 13:00.

Només creuar el pont, ja ens esperaven els caminadors, que també havien fet un treking per la zona.

Ens vam banyar, per fora a les piscines i per dintre al bar i després a dinar.

I després de dinar i descansar una mica vam sortir direcció Almatret per acabar amb la ruta.

En definitiva un dia complet, uns 90 quilòmetres de ruta, viatge amb tren, dinaret, piscines, i bon temps.

Ara només queda esperar al pròxim “Desafio”, aneu pensant rutes ...

Salut, quilòmetres, pedals i gassss !!!!!!

FOTOS

Tour de France 2011

El passat diumenge 17 de juliol a la nit, una expedició del CCE Almatret formada per Joel, Boté, lo Corneta, lo Ros i Farrera vam partir direcció als Alps franco-italians per passar uns dies de vacances i seguir  unes quantes etapes del Tour de France.

Dilluns per la tarda i després d’haver fet unes quantes parades per la costa i la “campinya” francesa,  vam arribar a la bonica localitat de Briançon, centre neuràlgic de les etapes alpines del Tour. Des d’aquest poble surten gran part dels ports de muntanya mes importants dels Alps i aquí vam passar la nit en un càmping.

Al matí vam partir cap a Sestrieres (Itàlia), allí vam muntar la paradeta, (la furgo, les tendes,  la carpa, ...) al costat de la carretera per veure l’etapa del dia següent.

Dimecres dia 20 vam veure els ciclistes per primera vegada, no va ser massa interessant, feia bastant vent, tots anaven agrupadets i van passar bastant ràpid.

Tot i això ens vam fotre una paelleta a peu de carretera i la caravana de publicitat del Tour ens va deixar bastants regalets.

Al acabar l’etapa vam sortir direcció cap a la següent etapa, amb final al Col du Galibier.

Vam passar la nit acampats prop d’una boca de mina, ben arrecerats perquè feia un fred bestial, qui ens havia de dir que al juliol estaríem a les nou de la nit a uns 5 graus i baixant.

Al matí següent vam anar cap al Galibier, hi havia una gentada de por i no deixaven passar pel port ni amb cotxe ni amb bici. Ens va tocar pujar caminant.

Ens vam col·locar a 5 quilòmetres per arribar a la meta (com es pot veure al vídeo de la TV francesa, on sortim uns quants corrent amb Schleck i amb el pelotón) i allí vam veure l’etapa.

Després de l’etapa vam anar cap a Alpe d’Huez, ja ens pensàvem que hauríem de quedar-nos a baix de tot del port i quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam trobar que podíem pujar fins a dalt de tot.

Es pot explicar, però per entendre-ho s’ha de veure amb els propis ulls, allò era una “locura”, les 21 curves plenes de gent, be gent, molts holandesos i la majoria” torrats com a cubes” 24h abans de que passes l’etapa. Dj’s a peu de carretera, fum, llums de colors, litres i litres de cervesa, gent disfressada, vamos impressionant.

Nosaltres vam acampar en un lloc tranquil, dalt a l’estació d’esquí  i al matí vam anar a fer un tros del port amb les bicicletes, i tal i com explicava abans “si no lo veo, no lo creo”. Hi havia una gentada que feia por.

Després d’això vam dinar i vam mirar l’etapa amb un vascos que tenien una TV a peu de carretera, allí vam veure l’arrancada de Contador i com passava  em primera posició per davant nostre. (Llàstima que quasi a dalt de tot el van caçar).

I aquí va acabar Le Tour de France per a nosaltres, vam carregar trastes i avall que fa baixada fins a la Terra Ferma.

S’ha de dir que ens ho vam passar molt bé, un fart de riure de por, els paisatges alpins increïbles, l’ambient impressionant i en general tot va anar “de puta mare”.

L’any que bé continuarà .....

Salut, quilòmetres (en aquest cas uns 2200), pedals i gas a tope !!!!!!

Pedals de Foc Non Stop 2011

Com tots sabeu la pedals es una cursa de 230 Km circulars que surt i arriba a Vielha. Donant tot el tomb a la perifèria del parc nacional d’Aigüestortes. El paisatge com podeu veure a les fotos es impressionant. Aquí us en passo unes quantes per fer-vos ganyetes. jeje.  Vam sortir a les 5 del matí de dissabte i els bons van arribar un altre cop a Vielha sobre les 4 de la tarda, Jo sobre les 10 de la nit, quasi res!!

Les primeres hores de la cursa passen molt ràpidament, sol sortir una pujadeta i arribem al túnel de Vielha de 6 Km de llargada, és molt curiós poder-hi passar amb bici, al sortir del túnel ja s’hi veu és a dir que ja podem treure el frontal i la roba que portem de més perquè ja començà a fer caloreta. Lo demès ja us ho podeu imaginar, poblets i més poblets de muntanya molt bonics això si, vistes impressionants, valls rius rierols, cascades, pedres, fang, corriols, trialeres...... un continu de pujades que no s’acaben mai i baixades que et deixen les mans fetes caldo.

Parant lo just als avituallaments s’arriba a Espui meitat més o menys de la pedals quilòmetre 100, on un avituallament de pasta i un bon grapat d’amics m’esperen per fer el mític coll del triador amb companyia. La pujada al triador no és fa tan dura com sembla gràcies al suport de tots ells, l’Edu i el Magan que m’acompanyen amb bici i del Manolet, l’Heribert, la Núria i la Laura que porten el tema de la logística. Sol ús diré k l’Edu portava un walkie-talkie i el Manolet un altre. La gent flipava al nostre pas de la conversa que portaven. Un remix de APM i música makina.

Un cop coronat el triador ja no ens podem fer enrere, si arribes fins aquí s’ha d’acabar!!! Tots ells m’acompanyen fins a Son Km 160 mes o menys. Allí em despedim i afronto les últimes hores de la pedals en solitari.

La pujada a Mongarri en solitari és una mica melancòlica i els últims raigs de sol ens diuen que la pedals arriba a la seva fi. A les 9 de la nit arribo al pla de Beret on i com en tota la pedals m’espera la Laura l’ajuda que no podré pagar mai amb diners i que em dona la jaqueta i el frontal perquè afronti amb garanties els últims km. Una baixada per camins i trialeres em porta fins a Vielha. Això sí sense escapar-me de tenir una punxada a 4 km de la meta. Quina putada!! però és part del joc, no??

A les 10 i poc arribo a l’arc de meta. Weno això ja esta fet!! L’any que be i torno!! S’ha  de millorar el temps de 17hores. Almenys arribar abans de les 9 de la nit a Vielha per tenir dret a un massatge. Jeje.  L’únic que em queda dir és agrair a tota la gent del CCE Almatret per donar-me aquesta oportunitat d’anar a fer una cursa tan espectacular, al Director de la pedals de foc a veure si l’any vinent ens torna a convidar a algú altre del club i com no a la Laura, el Magan, L’Heri, el Manolet, l’Edu, la Nuria i tots els que em bau encoratjar a que ho podia fer!!!

Gàcies. Salut i FOC ALS PEDALS rostros!!!

No se pas d'on me van arrivar les forces però la veritat és que no vaig patir en cap moment, no vaig tenir cap tiron, ni mal de cul, ni mal de coll, ni rosadures, no se me van enganxar ni els bessons ni els quadriceps i el que és més bo ni agulletes a l'endemà, em donava la sensació que hagues pogut fer 200 Km més. Segurament que en els moments més durs, aquet algú que tots sempre tenim en ment, m'estava donan un cop de mà, però no ho diguis a ningú que sinò em desqualificaran. :P Estic convençut que David estaria content de que l'hagues acabat i m'encoratjaria a millorar, a ell també li hagues agradat fer-la algun dia, això si ell hagues quedat dels primers com sempre.