Som el que som, com a grup esportiu, i estem on estem gràcies a tu, per això no marxaràs mai del nostre costat i seràs qui ens proposi sempre nous reptes, noves aventures, noves curses a realitzar i nous camins a descobrir.
Has començat ara un nou camí, segur que el viuràs amb plenitud, com tot el que has gaudit fins ara.
Has començat ara un nou camí, segur que el viuràs amb plenitud, com tot el que has gaudit fins ara.
T’estimem.
Tu volies la natura i la natura t'ha volgut a tu, però nosaltres et trobarem molt afaltar.
ResponEliminaDes de les terres de l'Ebre, condol i força.
ResponEliminano tornaras mai mes, però perdures en mi i en les coses de tal manera, que em costarà creure't per sempre absent.
ResponEliminaintentare,que el que tu vas crear david,perduri i sigui conegut arreu dl nostre estimat pais i si tinc l'oportunitat a l'estranger fins i tot.gracies amic (et trobo a faltar molt)
ResponEliminaDes de que vas "marxar" no hi ha dia que passa que no pensi en tu, de com parlaves, com reies i la vitalitat que tenies. Cada dia et dic que m'agradaría tenir la teva força i la teva alegria.
ResponEliminasempre et tindre al meu pensament i al meu cor.
ResponEliminaper mol lluny que marxis mai tenaniras del nostre cor
ResponEliminaAquesta foto és la viva imatge del que erets: alegria personificada i bona persona, fins sempre David
ResponEliminaSempre et recordarem amb aquesta rialla que ni el temps serà capaç d'esborrar. T'estimem!
ResponEliminaCompany e tingut la gran sort de conèixer-te, de fer moltes coses al teu costat i sempre que e estat al teu costat m’he sentit molt agust.
ResponEliminaGràcies per ser com eres i per havem deixat gaudir de la teva amistat.
Cada cursa que faci miraré al cel i la faré pensant amb tu.
Gràcies per tot David.
Ja fa 4 mesos de l'últim cop que ens vam veure i encara em costa creure que la teva rialla no esta entre nosaltres."Ostic que pintxo que estaves amb la jaqueta del GRAF tot preparant el material i fent broma disposant-te a pujar cap a foc". Maleït foc.
ResponEliminaAmb tú David no he compartit gaires fites, peró no m'ha fet falta per saber valorar la teva autentica AMISTAT que sempre m'has demostrat.
Et recordem i ens invaeix un sentiment de dolor i tristesa, pero a la vegada ens arranques unes rialles tot recordant alguna anecdota teva, ho senzillament recordant-te tal com erets: transparent, humil i bona persona. L'últim foc ens ha pres les poques estones que teniem sempre que ens veiem, pero mai,mai ens podrá prendre el valor de l'amistat
....Uns bons amics...
Dilluns farà 5 mesos que ens vas deixar. S'apropa Nadal, el primer sense tú i serà molt difícil de passar. No hi ha dia que no pensi amb tú, i amb el pare. Entre tots dos em doneu força.
ResponEliminaGràcies al club pel record, les noves noticies han fregat la ferida, de per si molt sagnant.
ResponEliminaEls qui l'hem conegut; l'estimem i l'estimarem sempre, i ara, més que mai, cal continuar la seva feina, el primer serà organitzar amb l'amor i la dedicació que ell tenia la xallenger que amb tantes ganes va crear. Em sembla perfecte lo de la fita, i no cal dir que allà estarem per donar força a la familia. Pensem que serà dur!! Ànims a tots i allà estaré.
Un record per tu, David, que aquests dies tornes a estar molt present. Les informacions donades son doloroses i fan reviure l'infern que vau patir. Descansa en Pau. T'estimarem sempre.
ResponEliminaBona tarda companys.
ResponEliminaL'altre dia varem realitzar una passejada per Almatret en btt, per veure el circuit.
Us passo l'enllaç.
http://www.youtube.com/watch?v=nDNZrIemLaw
David no he tingut la sort de coneixert.
ResponEliminaPerò la malaida noticia em va regirar l'estomac, sóc opositor de bomber i quan vaig saver el que havia passat em van marxar totes les ganes d'estudiar.
Em vaig asseventar que t'agaradava molt anar bici i vaig pensar ostres, també éra dels meus.
Pel que veig t'agrdava molt la natura, l'avantura i l'esport.
Dono el pessem més sincer a la familia.
Que descansis en pau David.
EL condòl per tota la famil.lia, els amics, i per tots el que us coneixien i també per tots el que sabiem qui sou, però que hem sentit un sentiment d'impotència i solidaritat cap a vosaltres en aquest mal sommi que us ha tocat passat, els que us l'estimaveu a ell i tots els altres que han tingut la mateixa mala sort, i que desgraciadament els culpables o si més no responsables de tot, segurament en sortiran molt més ben parats. Jo he decidit fer el comentari per en David, ja que al veure el cognom Duaigües m'ha portat a un record una mica llunyà d'una mestra que vaig tenir al meu poble quan jo tenia uns 6-7 anys i que es diu Montserrat Duaigües, i aquest fet m'ha portat a expresar de forma escrita la tristesa que realment sento. No se quina relació pot tenir aquest nom que us he dit, però tan hi fa. Anims i endavant amb tot el que esteu fent.
ResponEliminaDavid, un gran ser humano que nos ha mostrado como disfrutar de la naturaleza, como apreciar nuestro entorno, nos ha dado fuerzas y energía con su ejemplo .... gracias por ser así, nunca te olvidaremos .
ResponEliminaDAVID, VAN PASSANT ELS DIES, ELS MESOS.. I ENCARA NO EM VAIG LA IDEA Q NO ET VEGUI MES... AMB LES RIALLES QUE ENS FEIEM A LA CAPARRELLA I ELS BONS MOMENTS PASSATS...SEMPRE ET RECORDARE...
ResponEliminaD'avui en un mes just és el segon aniversari de la teva pèrdua. Cada dia, abans de llevar-me el meu pensament és pel pare i tu, sembla que així us tingui amb mi, us trobo a faltar molt. Diuen que el temps ho cura tot. Això no és veritat, el temps t'ajuda a no tenir tant de dolor però no ho cura, ho tapa perquè la vida t'empeny i si no fos així malament aniriem.
ResponEliminaSembla ahir que un amic nostre vestit de bomber em mirava als ulls i amb un gran silenci em deia que un eres tu ... i d’això ja han passat dos anys, dos anys plens de ràbia i d’impotència, de rebomboris i mals de cap, ... però el record del teu somriure, a vegades amb to burleta, i de les ganes que tenies de viure la vida, com tu deies, “a tope” ens ha fet i ens fan tirar endavant, veient créixer i donant continuïtat als teus projectes, com la realització de la Xallenge, que ara porta el teu nom.
ResponEliminaSegurament mai t’haguessis imaginat la quantitat de gent que t’apreciava i que dia a dia et recorda pel que deies, pel que feies, per la teva senzilla manera de ser i per la teva entrega als altres, fins al punt, de deixar-hi la vida.
Malauradament, ha de passar una desgràcia per entendre que la vida dura poc, només estem de passada i no val la pena enfadar-te, ni discutir, ni tenir enveges... senzillament que cadascú visqui de la millor manera possible, i això és el que, desgraciadament, molts hem après. Per molt lluny que siguis et tenim molt a prop i t’estimem i t’estimarem sempre.